Fenesta vascia


Fenesta vascia e patrona crudele
quanta suspire m’aje fatto jettare!
M’arde stu core comm’’a ‘na cannela,
bella quanno te sento annommenare!
Oje piglia la sperienzia della neve!
La neve è fredda e se fa maniare,
e tu comme sì tant’aspra e crudele?
Muorto me vide e nun mme vuò aiutare?